Valacs

Valacs
	; Pastor valac del Banat (1837)
Tipus	terme

Els valacs^[1] (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en grec: βλάχοι; en albanès: vllehët; en turc: ulahlar; en hongarès: vlachok i olasz; en ucraïnès: волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.

El nom és un exònim usat de l'edat mitjana ençà per anomenar aquests grups. En general, és un terme originat i emprat principalment per pobles eslaus, i, per la tendència al pastoralisme dels valacs, de vegades s'ha emprat com a sinònim per la categoria social dels pastors.^[2] En aquest sentit, sovint ha esdevengut un genèric vàlid per referir-se també a grups ètnics de pastors de llengua no romànica, i també de manera derogatòria.^[3]

D'entre els valacs, els romanesos són els únics que tenen un estat nació propi; la resta conformen minories ètniques dins d'altres estats balcànics, i les seves llengües estan amenaçades.

↑ «Valac -a». Termcat. [Consulta: 10 gener 2023].
↑ Sugar, Peter F. Southeastern Europe under Ottoman Rule, 1354–1804. University of Washington Press, 1996, p. 39. ISBN 0-295-96033-7.
↑ Tanner, Arno. . East-West Books, 2004, p. 203. ISBN 978-952-91-6808-8.

[1] «Valac -a». Termcat. [Consulta: 10 gener 2023].

[sugar-2] Sugar, Peter F. Southeastern Europe under Ottoman Rule, 1354–1804. University of Washington Press, 1996, p. 39. ISBN 0-295-96033-7.

[3] Tanner, Arno. . East-West Books, 2004, p. 203. ISBN 978-952-91-6808-8.

[1]

[2]

[3]